El Paralelo explicado por Lluís Permanyer (III)

Lecciones a extraer: la profesión de historiador y su deber cívico

C: Ara expliqui’m sobre la seva professió. Al llibre Cites i testimonis  sobre Barcelona porta a terme una enorme tasca d’investigació i documentació. Quines són les cites que l’han impactat més?

L: Les de gent important de la història. Trobar, per exemple, que el novel·lista Gustave Flauvert o Balzac hagin fet una cita sobre Barcelona, o Sartre, o Einstein. És llavors quan et fa il·lusió, o quan Lluís XIV parla de Barcelona, o Voltaire... El que fa gràcia, evidentment, és la importància de qui ho diu, i a continuació què diu. Prefereixo triar abans la crítica que l’elogi i que sigui de fora de La Rambla, perquè sinó seria una monografia.

C: Importa ‘Què diuen’, m’agrada. Quina visió global s’enduen de Barcelona aquests testimonis?

L: Una cosa que m’ha cridat molt l’atenció és que des del segle XIV aproximadament, la gent comença a fer grans elogis de Barcelona, i en general tothom diu que és una ciutat europea i gens espanyola, perquè era la gran ciutat medieval, la capital de l’Imperi mediterrani. És clar, era una ciutat en aquella època tan important com Venècia o Gènova. I això es nota quan la visites, com els hi explico als estrangers: per exemple, Les Drassanes és l’edifici gòtic més gran d’Europa (que es conserva), quan tu veus l’Ajuntament i la Generalitat, quan veus Sta. Maria del Mar, quan veus el Monestir de Pedralbes, quan vas a Llotja.... tens una idea de com era la ciutat gòtica, i clar, causa una certa impressió, perquè pensa que París eren gairebé pobles llavors. I aquesta és una ciutat important, per això els viatgers, quan venien cap aquí i visitaven això es quedaven bastant enlluernats.

C: Creu que cridava més l’atenció la component arquitectònica i cultural de la ciutat, en contrast amb d’altres centres històricament polítics?

L: Certament, una altra cosa important és la capitalitat. Per exemple, en Hugh Thomas va fer un llibre semblant quan la reina d’Anglaterra va anar per primera vegada a Madrid, sobre els viatgers a Madrid. Allà te’n adones que són viatgers aristòcrates i diplomàtics, perquè és una capital (hi ha un tipus de feines pròpies que ja t’obliguen a anar-hi, i a escriure cartes a ambaixadors, etc). En canvi, el que escriu sobre Barcelona ho fa perquè té ganes i il·lusió de fer-ho, i crec que això té més mèrit que sobre Londres o París.

C: Per acabar, hem parlat de l’ambient del Paral·lel als anys vint marcat per l’oci, a la Guerra civil i immediata postguerra per la censura política, i des de mirades de testimonis internacionals. Quina és la visió que té de la ciutat l’historiador?

L: M’agrada que és una ciutat que no te la pots acabar. Mira, jo estic des de l’any vuitanta-vuit que m’he començat a mirar Barcelona i m’ho passo encara molt bé. El més divertit de la feina que jo faig no és el moment d’escriure l’article, sinó quan busco la informació per escriure l’article, és aleshores quan et trobes sorpreses. Quan busco i trobo cites sobre Barcelona, em sento com el caçador que va amb l’escopeta preparat per a veure què trobarà però no sap què trobarà, i potser en un moment donat surt de darrere d’un arbre un conill. Doncs això és igual, estàs un dia fullejant un llibre i de cop i volta t’ho trobes, i aquesta és la satisfacció. Al moment d’escriure-ho després no tens sorpreses, els que tenen sorpreses són els creadors: poetes, novel·listes, perquè al moment d’escriure és quan trobes una imatge que tu no t’esperes que en aquell moment et surt, i aquestes sorpreses són les gratificants en aquest tipus de creadors literaris. Però els que ens dediquem a l’assaig o a l’assumpte històric, la sorpresa és al moment de buscar la informació. Hi ha vegades que busques coses que saps que han passat, però hi ha vegades que busques coses que no saps si han passat, i aquí està la gràcia. Per exemple, Palau i Fabre, em va explicar que ningú sabia amb exactitud quan s’havia produït la primera exposició de Picasso, i llavors uns deien 1900, uns altres 1906 i fins i tot uns altres 1910.  Llavors ell va decidir un dia anar a la biblioteca i començar a fullejar vanguàrdies i va fer una primera passada i no ho va trobar. I ho va trobar en una segona passada. T’has de situar en la mentalitat de l’època: tu quan fulleges un diari ara, les coses importants, veus, passen aquí dalt -(Assenyalant la capçalera d’un diari)- Bé, doncs l’exposició de Picasso començava aquí a baix de tot, aquí hi havia el títol, i posava “Exposición Picazzo”, amb dues zetes. Quatre ratlles i continuava a la columna d’aquí dalt. És clar, jo comprenc que la gran alegria és aquesta, ara, després quan ho escrius i dius “La primera exposició de Picasso va ser el 28 de febrer de 1900 als Quatre Gats”... el moment aquell d’escriure-ho no et dóna tant plaer.

C: La passió que té pel seu ofici sembla meravellar-lo tant com Barcelona. Destacaria algun aspecte negatiu de la ciutat?

L: El negatiu? Moltes desgràcies que passen per la ciutat que veig jo, perquè sempre intento anar a peu. Veig la poca cura que és té, el fet de no tenir la ciutat com cal. Avises, i dius, mira, que ha passat això, i veus que no ho netegen o no ho arreglen. Sí, els actes d’incivisme i no tenir la ciutat com cal. Jo crec que haurien d’estar una mica més atents, perquè viatjant te n’adones que és una ciutat bruta, bruta de les parets, bruta del terra... és una llàstima. Però bé, no podem tenir-ho tot.

Permanyer vive ilusionado su profesión. Nacido en una época de cambios como era 1939, sigue al pie de la letra un sentido propio de deber cívico como historiador ante su polis. Antes de empezar la entrevista, me enseña su curioso sistema de sistematización de información mediante fichas y archivos, donde relaciona citas de libros, recortes y demás puntos donde ‘cazar su información’. Pasión define su manera de tratar la información, de concebir sus reportajes y escritos como ‘pequeños descubrimientos’ que el ciudadano, como tal, debe conocer. Él, a su manera, realiza el deber cívico del ciudadano descubriendo hasta el último rincón recóndito de la ciudad, cazando su historia.